Els Serveis Públics com a inici del procés de socialització de l’economia

Una de les qüestions clau del cicle que s’obre a les pròximes cites electorals és la dels Serveis Públics. Durant les últimes dècades els serveis públics s’han anat derivant poc a poc cap a mans privades, de manera que la gestió dels aspectes que afecten tota la població (transport, habitatge, aigua, energia, neteja urbana, gestió mediambiental, educació, sanitat, etc .) han anat quedant fora del nostre abast per engrossir els comptes d’unes poques empreses, erosionant amb això la qualitat del servei i les condicions laborals. Els nombrosos casos de corrupció que es detecten en les privatitzacions i externalitzacions i la seva gestió merament especulativa i amb una clara recerca de lucre deixen clar què implica aplicar el sistema neoliberal a les administracions públiques.

Les conseqüències del model imposat han contribuït a dilapidar grans quantitats de recursos comuns per enriquir a una patronal endarrerida que no és capaç de desenvolupar-se sense recórrer al acumulat socialment durant dècades. Igualment aquest model ha contribuït a debilitar els dics de contenció enfront de la precarietat, encarint i obstruint els serveis, i al mateix temps destruint desenes de milers de llocs de treball que podien comptar amb un cert poder sindical i que finalment han passat a la borsa de llocs de treball temporals i salaris de misèria.

Des del Procés Embat pensem que l’escenari polític que s’obre en molts ajuntaments possibilita que es posi en qüestió aquest model depredador. Alguns partits i candidatures són proclius a aquesta línia i de fet en més d’una localitat hi ha algun partit que la porta al seu programa. El moviment popular, els diferents moviments socials i els sindicats hem de pressionar en el sentit de recuperar el privatitzat, és a dir, remunicipalitzar: tornar a col·locar els béns i serveis bàsics a disposició de tota la població i no només de qui pot pagar-los. Tant si la remunicipalització és duta a terme per una administració concreta com si es tracta del producte d’una lluita reivindicativa del moviment popular, es tractarà d’un avanç que beneficia tota la població.

Els serveis públics externalitzats han de tornar a ser controlats per les administracions, però a més hem d’exigir que s’obrin a una gestió democràtica. És en aquest aspecte on és possible que es doni un conflicte durant el proper cicle polític amb aquelles candidatures de l’esquerra que es conformin amb engrossir el sector públic sense altres plantejaments. No volem que els serveis estiguin en mans de burocràcies opaques, que també són un focus potencial de la corrupció. Hem d’apostar per una gestió on tingui cabuda la plantilla de treballadors i treballadores d’aquest servei. I per tant hem de capacitar i orientar els col·lectius de treballadors i sindicats del sector públic cap a aquest objectiu.

A més han d’existir mecanismes d’auditoria i control dels serveis per part de les persones usuàries del mateix. Aquests mecanismes han de ser simples i pràctics per fomentar la participació i implicació de la persona usuària. Imposar uns mecanismes de participació complexos, burocratitzats o que s’hagi de invertir molt de temps fa impossible la participació a la majoria de la població.

• Defensem un model socioeconòmic veritablement democràtic en què totes les persones decideixin el seu funcionament. Aquesta és la manera en la qual les classes populars es poden reapropiar d’aspectes que un dia van ser seus. És un pas per a la transformació social en el qual podem reapropiar-nos del nostre entorn material i avançar a una societat on tota persona pugui realitzar els seus projectes vitals.
• Defensem un sistema social que garanteixi l’accés universal als mitjans de vida per a totes les persones que visquin en el nostre territori, independentment del seu origen geogràfic. Aquest sistema de protecció social, o de seguretat social, també ha d’estar gestionat per la ciutadania a través de mecanismes participatius, de manera que el sistema públic no pugui ser parasitat per minories polítiques o econòmiques.

Tot això conformarà un sistema veritablement públic i participatiu, en mans de les persones treballadores i usuàries en una cogestió de serveis i sistema social equilibrada. Es desprèn d’aquest plantejament que per aconseguir uns serveis realment públics és necessari un canvi profund de l’organització social existent.

Els passos a donar tant des del moviment llibertari com des del moviment popular són:

1. Oposició frontal a noves privatitzacions i externalitzacions. Com a primera mesura, merament defensiva, però necessària per prendre consciència, elaborar discurs i iniciar un replantejament del servei a llarg termini.

2. Reabsorció del privatitzat, com s’ha exposat abans, i a més una progressiva democratització de l’administració de la cosa pública. És a dir, passar d’una postura defensiva a una d’ofensiva social. Per a això es necessita implicar tant al moviment sindical, com als col·lectius d’usuaris de la cosa pública, en particular, ia tota la població, en general.

3. Ampliació dels serveis públics. No podem acontentar-nos amb tenir diverses branques aïllades de serveis públics sense contacte entre si, sinó que els serveis han de ser part d’un tot, part de la nostra vida en comú. L’ampliació dels serveis ha d’anar en línia amb la construcció d’una economia socialitzada que satisfaci les necessitats bàsiques de les persones. A més hauran de connectar a poc a poc amb els projectes autogestionaris actuals i futurs que intenten cobrir les necessitats bàsiques sense passar per les vies de l’Estat.

Considerem que més enllà de l’àmbit muncipal la societat ha de disposar de nous serveis públics com un parc públic d’habitatge social, un model agropecuari, de distribució alimentària i de béns, una Investigació i Desenvolupament (I + D) al servei dels interessos de la societat, i altres elements bàsics com podrien ser, per exemple, els electrodomèstics i el confort de l’habitatge, qüestions elementals per a la nostra classe, la treballadora. És per això que es necessita també un teixit industrial bàsic de titularitat pública que desenvolupi, sota principis d’universalitat, eficiència energètica i zero obsolescència, els productes de primera necessitat. De la mateixa manera, els sectors elèctric, les comunicacions, els recursos minerals i energètics i el transport han d’estar en mans de la societat organitzada.

Per concloure, dir que el nostre posicionament en defensa dels serveis públics es basa en una perspectiva de canvi general de la societat i de les seves relacions internes. És bàsic canviar el paradigma de derrota actual en l’imaginari col·lectiu per posar a l’agenda popular la gestió de la cosa pública. És una peça clau en la transformació social per un món nou on puguem construir el nostre propi destí.

Qui apostem per una transformació revolucionària de la realitat tenim per davant enormes reptes. Pensar i dissenyar nous models de relacions econòmiques i de suport mutu socialitzades, i contribuir a l’organització d’ofensives sindicals, veïnals i populars que plantegin canvis substancials que transcendeixin els canvis cosmètics i suposin avenços cap a una societat lliure.