El següent text és considerat un dels documents històrics bàsics per entendre la FAU (Federación Anarquista Uruguaya). Serveixi aquest rescat i traducció per conèixer la nostra història, i de les nostres organitzacions germanes, a les que tant tenim en deute.
Per tot el camí recorregut, honor i gloria a les companyes caigudes en la lluita! Amunt les que lluiten!
Material de difusió interna sobre temàtica teòrica de 1972
Per entendre què passa (la conjuntura) cal poder pensar correctament. Pensar correctament significa ordenar i tractar adequadament les dades que es produeixen, en gran quantitat, sobre la realitat.
Pensar correctament és condició indispensable per analitzar correctament el que passa en un país en un moment donat de la història d’aquell país o de qualsevol altre. Això exigeix instruments. Aquests instruments són els conceptes. Per pensar amb coherència cal un conjunt de conceptes coherentment articulats entre si. S’exigeix un sistema de conceptes, una teoria.
Sense teoria es corre el risc de pensar cada problema només en particular, aïlladament, a partir de punts de vista que poden ser diferents a cada cas. O en base a subjectivitat, pressentiments, embolcalls, etc.
El partit ha pogut evitar greus errors perquè ha estat pensat a partir de conceptes que tenen un grau important de coherència. Ha comès també errors greus per un desenvolupament insuficient del seu pensament teòric com a organització.
Per proposar un programa cal conèixer la realitat econòmica, política, ideològica del nostre país. El mateix per formular una línia política prou clara i concreta. Si es coneix poc i malament no hi haurà programa i només hi podrà haver una línia molt general, molt difícil de concretar a cada lloc on el partit treballi. Si no hi ha línia clara i concreta, no hi ha pràctica política eficaç. La voluntat política del partit corre llavors el risc de diluir-se. El “voluntarisme” es converteix en fer amb bona voluntat allò que va sortint. Però no s’incideix de manera determinada sobre els esdeveniments, segons a la seva previsió aproximada. S’és determinat per ells i en front de ells s’actua espontàniament.
Sense línia per al treball teòric una organització, per gran que sigui, és sacsejada per circumstàncies que ella no condiciona ni comprèn. La línia política pressuposa un programa, o sigui les fites que es volen assolir a cada etapa. El programa indica quines forces són favorables, quins són els enemics i qui són els aliats només transitòriament. Però per saber això cal conèixer profundament la realitat del país. Per això, adquirir ara aquest coneixement és la tasca prioritària. I per conèixer cal teoria.
El partit necessita un esquema clar per poder pensar coherentment el país i la regió i les lluites del moviment obrer internacional a través de la història. Necessitem tenir un caseller eficaç per ordenar i jerarquitzar la massa creixent de dades referents a la nostra realitat econòmica, política i ideològica. Necessitem tenir un mètode per tractar aquestes dades. Per veure quins són els més importants, quins calen primer i quins després. Per poder així administrar correctament les nostres forces disponibles per a aquest front de treball. Un esquema conceptual que permeti vincular unes coses amb les altres segons un ordre sistemàtic, coherent i que ens serveixi per allò que volem fer com a militància del partit. Que ens apropi exemples de com treballar amb aquests esquemes conceptuals altres que actuen en altres realitats.
Però la feina de conèixer el nostre país l’hem de fer nosaltres perquè ningú no ho farà per nosaltres.
Aquí no inventarem esquemes teòrics a partir de zero. No crearem una nova teoria en tots els seus termes. Això és així perquè l’endarreriment general del medi i de les institucions especialitzades i la nostra escassa disponibilitat per emprendre aquesta tasca.
Aleshores hem de prendre la teoria tal com es va elaborant, analitzant-la críticament. No podem acceptar qualsevol teoria a ulls tancats, sense crítica, com si fos un dogma.
Volem realitzar una transformació total al nostre país i no adoptarem per pensar les teories que han creat els burgesos. Amb concepcions burgeses pensarem com volen que pensem els burgesos.
Volem estudiar i pensar l’Uruguai i la regió com a revolucionaris. Aleshores entre els elements que inclouen les diferents tendències del corrent socialista, prendrem sempre elements dels que millor ens serveixin per a això: per pensar i analitzar revolucionàriament el país, la regió o altres regions i experiències.
No adoptarem una teoria per posar-nos un cartellet de moda. Per viure repetint “cites” que altres van dir a altres costats, en un altre temps, a propòsit d’altres situacions i problemes. La teoria no és per això. Per això la usen els xerraires.
La teoria és un instrument, una eina, serveix per fer un treball. Serveix per desenvolupar el coneixement que necessitem produir. El primer que ens interessa conèixer és el nostre país. Si no ens serveix per produir nous coneixements útils a la pràctica política, la teoria no serveix per a res, es converteix en mer tema de xerrada que no porta enlloc, d’estèril polèmica ideologitzant.
Qui compra un gran torn modern i en lloc de tornejar es passa parlant del torn, fa un mal paper, és un xerraire. El mateix el que podent tenir un torn i fer-lo servir prefereix “tornejar” a mà, perquè així es feia abans…
Algunes diferències entre teoria i ideologia
Cal puntualitzar algunes diferències entre allò que habitualment s’anomena teoria i ideologia.
La teoria apunta a elaborar instruments conceptuals per pensar rigorosament i conèixer profundament la realitat concreta. És en aquest sentit que es pot parlar de teoria com a equivalent a ciència.
La ideologia, en canvi, consta d’elements de naturalesa no científica, que contribueixen a dinamitzar l’acció motivant-la en base a circumstàncies que (encara que tenen a veure amb les condicions objectives) no en deriven en sentit estricte. La ideologia està condicionada per les condicions objectives, tot i que no determinada mecànicament per elles.
L’anàlisi profunda i rigorosa d’una situació concreta, en els seus termes reals, rigorosos, objectius, serà així una anàlisi teòrica de caràcter tan científic com sigui possible. L´expressió de motivacions, la proposta d´objectius, d´aspiracions, de metes ideals, això pertany al camp de la ideologia.
La teoria precisa, circumstància, les condicionants de l’acció política, la ideologia la motiva, la impulsa, configurant-la a les seves metes “ideals” i el seu estil.
Entre teoria i ideologia hi ha una vinculació estreta, ja que les propostes de la segona es fonen i es recolzen en les conclusions de l’anàlisi teòrica. Una ideologia serà tant més eficaç com a motor de l’acció política quan més fermament es recolzi en les adquisicions de la teoria.
Els abasts del treball teòric
El treball teòric és sempre un treball que se sustenta i es basa en els processos reals, en allò que succeeix en la realitat històrica, en allò que passa. No obstant això, com a treball se situa enterament al camp del pensament: no hi ha conceptes que siguin més reals que altres conceptes.
Sobre això cal puntualitzar dues proposicions bàsiques:
1) La distinció entre la realitat existent, concreta, entre els processos reals, històrics, i per altra banda els processos del pensament, apuntats al coneixement i la comprensió d’aquella realitat. És necessari, per dir-ho en altres termes, afirmar la diferència entre l’ésser i el pensament, entre la realitat tal com és i el coneixement que es pot tenir sobre ella.
2) La primacia de l’ésser sobre el pensament, de la realitat sobre el coneixement. Dit d’una altra manera, importa més, pesa més com a determinant del curs dels esdeveniments el que passa a la realitat que el que sobre aquests fets es pugui pensar o conèixer.
A partir d’aquestes afirmacions bàsiques cal fer certes puntualitzacions per precisar els abasts del treball teòric, és a dir, l’esforç de coneixement guiat per propòsits de coneixement rigorós, científic.
El treball teòric sempre és realitzat a partir d’una matèria primera determinada. No parteix del que és real concret, de la realitat pròpiament dita, sinó que parteix d’informacions, de dades i nocions sobre aquesta realitat. Aquest material primari és tractat, en el procés de treball teòric, per mitjà de certs estris conceptuals, de certs instruments de pensament. El producte d’aquest tractament és el coneixement.
Dit en altres termes. Només hi ha, pròpiament parlant, objectes reals, concrets i singulars (situacions històriques determinades, en societats determinades, en moments determinats). El procés de pensament teòric té per fi conèixer-los.
De vegades el treball de coneixement apunta cap a objectes abstractes que no existeixen a la realitat, que només existeixen en el pensament però que són instruments indispensables, condició prèvia per poder conèixer els objectes reals (per exemple el concepte de classe social, etc.), En el procés de producció del coneixement, per tant, es transforma la matèria primera (percepció superficial de la realitat) en un producte (coneixement rigorós, científic d’aquesta realitat).
El terme “coneixement científic” cal precisar-ho en allò que té a veure amb la realitat social. Aplicat a aquesta realitat fa referència a la seva comprensió en termes rigorosos, el més aproximat possible a la realitat tal com ella és.
Queda dit amb això que el procés de coneixement de la realitat social, com el de tota realitat objecte d’estudi, és susceptible d’un aprofundiment teòric infinit. Així com la física, la química i altres ciències poden aprofundir infinitament en el coneixement de les realitats que constitueixen els seus objectes d’estudi respectius, la ciència social pot aprofundir indefinidament el coneixement de la realitat social. Per això és inadequat esperar un coneixement “acabat” de la realitat social per començar a actuar-hi tractant de transformar-la. No menys inadequat és intentar transformar-la sense conèixer-la a fons.
El coneixement rigorós, científic, de la realitat local, de la nostra formació social només s’aconsegueix treballant sobre informacions, dades estadístiques, etc. per mitjà dels instruments conceptuals més abstractes que proporciona i constitueixen la teoria. A través de la pràctica teòrica es busca la producció d’aquests instruments conceptuals, cada cop més precisos i més concrets, que condueixin al coneixement de la realitat específica del nostre medi.
Només a partir d’una comprensió teòrica adequada, és a dir profunda, científica, es poden desenvolupar elements ideològics (aspiracions, valors, ideals, etc.) que constitueixen mitjans adequats per a la transformació d’aquesta realitat social amb coherència de principis i eficàcia en la pràctica política.
La pràctica política i el coneixement de la realitat
Una pràctica política eficaç exigeix, per tant, el coneixement de la realitat (teoria) la postulació harmònica amb ella de valors objectius de transformació (ideologia) i mitjans polítics concrets per assolir-la (pràctica política). Tots tres elements es fonen en una unitat dialèctica que constitueix un esforç per la transformació social que el partit postula.
Es pregunta: Hem d’esperar a un acabat desenvolupament teòric per començar a actuar? No. El desenvolupament teòric no és un problema acadèmic, no parteix de zero. Es fonamenta, es motiva i es desenvolupa a partir de l‟existència de valors ideològics, d‟una pràctica política. Més o menys certs, més o menys erronis, aquests elements existeixen històricament abans que la teoria i en van motivar el seu desenvolupament.
La lluita de classes va existir molt abans de la conceptualització teòrica. La lluita dels explotats no va esperar a l’elaboració del treball teòric que en donés la seva raó per desencadenar-se. El seu ésser, la seva existència, va ser anterior al seu coneixement, a l’anàlisi teòrica de la seva existència.
Per això, a partir d’aquesta comprovació bàsica és que sorgeix com a fonamental i prioritari actuar, la pràctica política. Només a partir d’aquesta, en la seva existència concreta, en les seves condicions comprovades del seu desenvolupament pot arribar a elaborar-se un pensament teòric útil. Que no sigui gratuïta acumulació de postulacions abstractes amb més o menys coherència i lògica interna, però sense coherència amb el desenvolupament dels processos reals. Per teoritzar amb eficàcia és imprescindible actuar.
Podem prescindir de la teoria en nom d’urgències pràctiques? No. Pot existir, ho vam dir, una pràctica política fundada només en criteris ideològics, o sigui no fundada, o insuficientment fundada en anàlisis teòriques adequades. Això és lo habitual en el nostre medi.
Ningú no podrà sostenir que existeix, en la realitat nostra i regional americana, una anàlisi teòrica adequada, una comprensió conceptual suficient, ni de bon tros. Aquesta comprovació és extensible, per altra banda, al conjunt de la realitat. La teoria es troba en una etapa només inicial de desenvolupament. Tot i això des de fa molts decennis es combat, es lluita. Aquesta comprovació no ha de conduir al desdeny de la importància fonamental del treball teòric…
A la pregunta formulada abans cal respondre llavors: el que és prioritari és la pràctica, però la condició d’eficàcia d’aquesta rau en el coneixement el més rigorós possible de la realitat.
En una realitat com la nostra, la formació social del nostre país, el desenvolupament teòric ha de partir, com a tot arreu, d’un conjunt de conceptes teòrics eficaços, operant sobre una massa tan àmplia com sigui possible de dades, que constitueixi la matèria primera de la pràctica teòrica.
Les dades per si soles, preses aïlladament, sense un tractament conceptual adequat, no donen raó de la realitat. Simplement adornen i dissimulen les ideologies al servei de les quals s’utilitzen en el seu interés aquelles dades.
Els conceptes abstractes, en si mateixos, sense encaixar en una base informativa adequada, tampoc no aporten coneixement de les realitats.
El treball al camp teòric que es desenvolupa al nostre país fluctua habitualment entre ambdós extrems erronis.
