Embat conclou la seva Línia Política
Després del 15M de 2011 van florir nombrosos exemples de pràctiques llibertàries impulsades pels moviments socials. Pràcticament a tot arreu les trobàvem i les analitzàvem com una victòria de les idees llibertàries, però sense esdevenir l’anarquisme un actor polític rellevant. Hi mancava una organització política que recollís aquestes pràctiques i les dotés de contingut i, sobretot, d’objectius estratègics.
Els militants que feien aquestes reflexions veníem de diversos projectes d’organitzacions, alguns dels anys 90s, d’altres dels 2000s. Cap iniciativa va ser capaç de perdurar més de dos o tres anys. A diferència d’altres països, a Catalunya l’anarquisme mai va construir organitzacions polítiques, preferint-se els col·lectius diversos ideològicament (diversos dins el camp llibertari) o l’anarcosindicalisme (que, les organitzacions del qual, en ocasions actuaven més com a organitzacions polítiques que com a sindicats).
A l’abril de 2013 tots aquests debats, que compartíem amb altres companys i companyes d’altres territoris de l’estat espanyol vam iniciar el Procés Embat, una aposta per construir una organització llibertària enfocada a la realitat catalana, és a dir, a un marc territorial amb unes particularitats diferents de la resta de l’estat.
El Procés Embat es va desenvolupar durant un parell d’anys realitzant diverses trobades i xerrades pel territori, fins establir unes pautes orgàniques i un “protoprograma”. Aleshores, no érem més que una xarxa de militants presents als moviments socials i sindicats. Tenim l’opinió que el programa real haurà de fer el moviment popular en el seu conjunt, però això no implicava que nosaltres no poguessim tenir-ne un també. Necessitavem un document d’actuació per seguir un camí dissenyat per nosaltres mateixes.
A partir de concretar aquests àmbits vam decidir que ja erem un grup prou madur per esdevenir una organització. És aleshores quan neix Embat, Organització Llibertària de Catalunya. Vam crear nuclis territorials i vam tenir un front comunitari amb diversos àmbits (veïnal, educatiu, municipalització de l’aïgua i habitatge). Teníem previst crear els fronts laboral i l’estudiantil, però les circumstàncies mai ho van permetre.
En paral·lel es va teixir un vincle amb la xarxa internacional de l’anarco-comunisme i l’especifisme (anarkismo.net) i amb la revolució de Rojava. A més teníem relació amb Apoyo Mutuo, que impulsaven companyes que havien sortit del mateix procés de debat que va donar lloc al nostre Embat.
Les particularitats de la vida política catalana van derivar, com es sabut, en el procés independentista. Vam donar suport a aquest moviment massiu per causes òbvies per nosaltres: la hipotètica independència catalana significava la descomposició de l’estat espanyol (aquesta monarquia reaccionària i aquest règim corrupte postfranquista que patim) i l’obertura d’un nou escenari polític que valia la pena inaugurar. El referèndum obria la porta a un procés constituent amb el qual es podria intentar construir el poder popular.
Però quan les aigües tornaren a la calma, cap el 2018, ens vam enfocar en el treball pràctic, com ara els Debats de l’Educació Pública o el Congrés d’Habitatge. I en una línia més pragmàtica, de sortir al carrer, la Taula Llibertària de Catalunya.
Com autocrítica, que podem fer per millorar i que altres organitzacions ho tinguin present, podem constatar com a partir de construir una organització amb secretaries, nuclis i fronts vam tornar a caure progressivament en un funcionament de col·lectiu on l’assemblea presencial era preponderant. Això no jugava a favor d’un creixement fora de l’AMB ni de la inclusió de persones amb càrregues familiars. A més aquest funcionament podia tornar a posar en qüestió consensos previs segons fos la composició de l’assemblea, cosa que pot haver cremat més d’una companya que esperem retrobar algun dia.
El protoprograma de 2015 se’ns quedava desfasat davant els profunds canvis patits de la nostra societat en aquest lustre. Per tant, vam iniciar una reactualització dels debats pendents avaluant els camps d’acció d’una organització d’intenció revolucionària com la nostra. És així com sorgeix aquesta Línia Política que hem posat a punt en aquests dos últims anys.
Embat no ha marxat enlloc, segueix present al camp popular i pretenem aprofundir en l’expansió de l’anarquisme social i organitzat entre les classes populars catalanes. Tenim la funció d’afavorir la construcció d’un moviment popular ampli i ambiciós. Tenim la missió d’aprofitar qualsevol escletxa o feblesa del sistema. Tenim l’oportunitat de construir una vida que pagui la pena ser viscuda. I per suposat, necessitarem més mans i complicitats.
Per avançar amb decisió en el mar de dubtes del segle XXI cal tenir a punt un mapa i una brúixola
Per un Poble Fort, rebel, alegre i combatiu !
Per un Poder Popular present a tot arreu !
Per un comunisme llibertari a l’alçada de les circumstàncies !
Embat, setembre de 2021
