Des d’Embat pensem que no està de més recordar de tant en tant el nostre horitzó. És un exercici d’imaginació i alhora de creació de relat, però que ens servirà per establir quines passes hauríem de donar per arribar a aquell hipotètic futur. Nosaltres a aquell document l’hem anomenat Línia Política i ens serveix de guia d’actuació o full de ruta per orientar la nostra militància quotidiana.
Quan parlem d’horitzó, ens estem referint a l’objectiu final, que en el nostre cas anomenem comunisme llibertari. Com a anarquistes ens vinculem a la tradició històrica llibertària, tan típica de la nostra terra, que tenia els seus orígens en el republicanisme federal del segle XIX, però que va evolucionar cap a un socialisme societari, primer, i cap a l’anarquisme socialista, posteriorment.
El comunisme llibertari l’hem definit com un sistema amb economia col·lectiva on la propietat privada i tota l’economia estan socialitzades. Per tant, cada membre de la societat té capacitat de decisió en tots els aspectes productius i reproductius de la vida. S’aporta al bé comú en funció de les capacitats i de les necessitats. Per tant, és un sistema planificat de baix a dalt, basat en una presa de decisions de les bases cap els espais federats, i és que el confederalisme és un altre factor fonamental del nostre horitzó.
Creiem en la lliure associació dels individus i dels col·lectius. No els podem imposar una determinada manera de fer. Però alhora la societat ha de funcionar sense tensions. El moviment anarquista va recollir la idea del federalisme i la va fer transversal a tot el seu ideari. Dins d’aquest punt de vista, ens basem en uns principis que recullen l’horitzontalitat alliberada de qualsevol opressió de gènere, raça, sexe o capacitat.
No pensem que aconseguirem aquest model de societat sense lluita. Ningú no ens donarà res, atès que hi ha uns interessos de classe. Qui controla el món actualment no voldrà cedir el poder de grat. Per això ens considerem un corrent revolucionari. Per implementar la nostra societat caldrà lluitar i construir alhora alliberant el màxim de territoris possibles.
Una societat revolucionària no es crea del no res. És producte a partir d’una dialèctica, d’uns aprenentatges i d’un apoderament basat en la lluita. És el que anomenem poder popular. La nostra estratègia es basa en la construcció del poder popular. Considerem clau que el nostre poble sigui prou fort en tots els sentits per encarar el moment revolucionari. La revolució és producte d’una correlació de forces construïda pacientment per generacions de lluitadores. La idea del poder popular va en la línia de construir un relat hegemònic entre la “gent de baix”, entre les classes subalternes, explotades i oblidades.
Però la nova societat necessita d’estructures. Les organitzacions anarquistes clàssiques plantejaven la Comuna com a element fonamental. Més endavant, el sindicalisme revolucionari va proposar que el Sindicat fos la columna vertebral de la societat socialista. Unes dècades més tard, es va acceptar l’aportació de la Cooperativa com a mitjà de distribució de la producció. A la Segona República espanyola, el moviment anarquista va acceptar la derivació de la Comuna en Municipi. No tenien gaire clar com assumir el poder polític local, i proposaven que la federació local de sindicats únics assumís les tasques municipals. Dècades més tard, l’Ecologia Social, els Municipis Autònoms zapatistes i el Confederalisme Democràtic del Kurdistan han aclarit com hauria de funcionar la societat, ni que sigui a petita escala. Consegüentment, Municipi, Sindicat i Cooperativa eren els tres elements fonamentals de la societat anarquista.
Això aclareix molt els tres nivells de treball de la militància anarquista actual i on s’espera que tinguin una inserció significativa, si és que es vol construir una societat nova.
Ens trobem en una època crucial de la humanitat. Mai com ara el món no havia estat en un perill com el que vivim aquest segle XXI. El planeta corre seriosos riscos existencials per causes purament humanes. Nosaltres fem responsable el capitalisme depredador de la destrucció del planeta. L’esclat de les crisis futures per causes ambientals o dels recursos obren nous escenaris desconeguts. Ara som més que conscients que heretarem les ruïnes del capitalisme, com deia Durruti.
Alguns territoris cauran en un caos interminable, com hem vist a Ucraïna el darrer any. Però allà mateix es demostra que en la devastació més absoluta també neix el suport mutu i l’autoorganització. La mateixa gent anarquista d’aquell país ens recorda cada dia que només estan perdudes les lluites que s’abandonen. Elles no les abandonen.
La construcció del socialisme al nostre territori vindrà determinada per la seva acceptació per la majoria de la societat, com a solució al desastre capitalista. El nou comunisme llibertari s’ha de construir d’una manera sòlida, ja que hem de garantir les necessitats bàsiques de tota la població. Per tant, hem de construir unes estructures, Municipi, Sindicat i Cooperativa, realment sòlides i vinculades entre sí. Hem de fer un moviment plural, acceptant altres punts de vista per ampliar la base, sense renunciar a la nostra essència.
També hem de tenir en compte que no podem actuar únicament en una dimensió local, de petita escala. Això ens condemna a un comunalisme escapista que seria fàcil de desactivar pels poders fàctics. S’ha de tenir una actuació territorial arrelada a les característiques de la nostra societat. Si parlem de futurs, no serà descartable trobar-nos amb una descomposició del poder estatal en petites tiranies locals i comarcals. Per evitar aquest escenari cal tenir moviments populars forts, que no caiguin en el desànim per causa de la violència.
Precisament una forma de superar els entrebancs del dia a dia és somiar un món solidari, igualitari i llibertari on la vida pagui la pena de ser viscuda: austera, sincera, responsable, creativa i comunitària. És el món que hem de llegar a les nostres filles i fills, un món del qual ens puguem sentir orgulloses i on puguem mirar als ulls de les nostres veïnes i trobar serenor, alegria i saviesa. El comunisme llibertari ha de projectar la humanitat cap a un altre futur, molt diferent del projectat per les distòpies.
