Des d’Embat, Organització Llibertària de Catalunya, ens sumem al clam popular que s’oposa activament al règim autoritari espanyol.
La tenalla conformada entre el Govern de M. Rajoy, el Tribunal Suprem, el Tribunal Constitucional, la Guàrdia Civil, la Policia Nacional, el Delegat de Govern, els partits polítics unionistes, els mitjans de comunicació… entre d’altres, s’està tancant sobre Catalunya. La detenció de Carles Puigdemont ha estat la gota que vessa el got. Simbolitza en sí mateixa tots els afronts fets contra Catalunya. Per aquesta raó entenem i compartim totalment la resposta ferma i dinàmica dels Comitès de Defensa de la República que pretenen paralitzar el país. No vivim en un país normal, vivim a un país ocupat.
En canvi no podem compartir la posició i els últims moviments de certs partits suposadament independentistes d’acostar-se als partits autonomistes per fer un nou Govern. Tenim molts motius per pensar que estan fent un govern autonomista, sotmès i integrat dins de l’Estat Espanyol. Tenim motius per pensar que no volen instaurar la República que van dir defensar. Sense opinar que la República sigui el final del camí, ara mateix, és el que el país demana i necessita. No obstant això, sense assumir el conflicte amb l’estat no es podrà construir cap nova república.
Si des de la ciutadania es promou la desobediència i l’acció directa, des de les institucions (Parlament, Diputacions Provincials, Consells Comarcals, Ajuntaments) no hi ha cap moviment en clau republicana. Ni proclamacions a nivell local, ni constitució de Juntes Republicanes, ni assemblees de càrrecs electes… tot és esperar una proclamació des de dalt. Això vol dir confiar en Puigdemont, l’únic polític que s’atreveix a tirar pel dret. Amb el seu empresonament s’acaba aquesta via. Ara doncs, queda oberta la via de baix, la de les bases. Aquestes bases autoorganitzades i autoconvocades estan superant el sobiranisme civil paralitzat per la por a la repressió i encallat en les notícies judicials.
Per últim, voldríem recolzar l’actuació de tota aquella gent disposada a unir-se a la lluita. A agafar un cotxe per anar a tallar una carretera a 100 km de casa seva, a anar a una manifestació, a participar d’un bloqueig, a tallar la Diagonal de Barcelona, etc. I ho fan perquè creuen en un nou país. Ho fan perquè rebutgen el país autoritari i antidemocràtic en què s’ha convertit Espanya. I ho fan amb la cara descoberta o la cara tapada perquè davant tenen uns mossos d’esquadra que sí van amb la cara tapada i que sovint actuen amb total impunitat i cap empatia vers el patiment de la societat emprant la violència en moltíssimes ocasions. No perdem de vista que la força d’aquest procés és el moviment massiu. Però tampoc caiguem en l’acusació fàcil i la credulitat als missatges interessats que ens divideixen i desmobilitzen.
El crit de vaga general indefinida és una mostra de l’ambient que viu un gran sector de la societat catalana. El moviment popular ha d’estar a l’alçada que li correspon. Entenem que s’ha de crear un nou actor que supleixi les carències del sobiranisme civil. Que serveixi per eixamplar la base social del sobiranisme. Que estengui la lluita per la República a altres territoris. Que pugui convocar legítimament als carrers a centenars de milers de persones.
Catalunya només serà lliure amb la lluita. Uneix-te a la #PrimaveraCatalana i #TrenquemLesCadenes
