Aquests temps de crisi econòmica i política requereixen d’una resposta contundent, tant en el front social com en el laboral. I, malauradament, estem lluny de donar-la.

Crear-la passa per construir la unitat d’acció més enllà de les estructures tradicionals. No per innecessàries, sinó per la imperiosa urgència de generar un programa conjunt i enfortidor de la classe treballadora, en la seva més àmplia diversitat (precàries, pensionistes, aturades,…), que ultrapassi les diferents estratègies sindicals.

embat_1_maigConsiderem que la unitat en les lluites concretes és una necessitat objectiva, que també s’ha de traslladar a les lluites socials. No obstant això, la unitat orgànica del sindicalisme combatiu no és un objectiu realista ni el plantegem per les dificultats que entranya. Però no ens hem d’aturar per, des de les bases, fomentar:

  • Espais de debat entre militants sindicals que apostin per una visió de conjunt, en una perspectiva de classe i combativa.
  • Fomentar la unitat pràctica del moviment obrer allà on sigui possible, per poder encarar les tasques locals que se’ns presentin.
  • De la mateixa manera, promoure un programa comú que pugui convertir el sindicalisme combatiu, a l’esquerra de CCOO-UGT, en un agent actiu i propositiu aquí i ara, i li doti de l’entitat necessària per fer capgirar les polítiques econòmiques cap als interessos de la classe treballadora i dels sectors populars.
  • Un programa de punts bàsics assumible per un ampli espectre de l’esquerra sindical i del sindicalisme llibertari, i que al mateix temps suposi un punt de partida per arribar a la transformació social:
      • Prohibició de l’acomiadament improcedent.
      • Recuperació dels sectors estratègics de mans privades al control públic.
      • La secció sindical i l’assemblea com l’element vertebrador d’acció i decisió.
      • L’exigència d’una llei d’expropiació i control obrer.
      • Treballar menys per treballar tothom. Repartiment del treball productiu i reproductiu.
  • Considerem que igual que el moviment popular, el sindicalisme no pot estar absent de la problemàtica social i nacional, i que ha de dissenyar conjuntament un programa que, a més de col·locar-li en una posició de força, li permeti prendre la iniciativa a la burgesia en la representació dels canvis que es produiran en aquest període.
  • Hem de preveure, alimentar i fomentar l’explosió difusa de pràctiques tradicionals de la classe treballadora, com són el control obrer i l’ocupació de béns de producció, que poden caure en el no-res o la integració si no realitzem un treball preventiu.

Per això, creiem fonamental crear organismes destinats específicament a la defensa de la classe treballadora, arreu del territori, mitjançant la cobertura política i tècnica dels processos de control obrer i de cooperativisme transformador.

La tasca no és fàcil ni agradable, ja que implica superar vells costums de rebuig entre actors de la mateixa classe treballadora. Però, no per això deixa de ser urgent i necessari crear aquests organismes de militants que apostin per fer una lectura, i una acció, de classe que ens torni a enfortir com a treballadores.

_________________________________________

Octaveta en jpg

Octaveta

 

equipembatActivitatsComunicats i textos1 de maig,acció sindical,anarquisme,organització,poder popular,serveis públics
Aquests temps de crisi econòmica i política requereixen d'una resposta contundent, tant en el front social com en el laboral. I, malauradament, estem lluny de donar-la. Crear-la passa per construir la unitat d'acció més enllà de les estructures tradicionals. No per innecessàries, sinó per la imperiosa urgència de generar un...