Defensar el Kurdistan és una tasca internacional
L’Estat feixista turc va reprendre la seva ofensiva contra les Muntanyes Lliures del Kurdistan, valguent-se una vegada més de la col·laboració del PDK i del clan Barzani. Al mateix temps, l’exèrcit iraquià va llançar un atac contra les forces autònomes de Shengal, mentre que a Síria, el règim d’Al Assad va estrènyer el cercle contra Shehba i els districtes autònoms d’Alep (en concret, Sheikh Maqsoud i Ashrafiyah). Alhora es van intensificar els atacs i bombardejos turcs contra les poblacions del nord i l’est de Síria, com ara la ciutat de Kobanê, símbol de la resistència i l’esperança de la humanitat contra el feixisme i el fonamentalisme religiós, que va ser atacada amb drons i artilleria. Mentrestant el Tribunal Europeu reconsidera l’eliminació del PKK de la llista d’organitzacions terroristes, continua l’aïllament d’Abdullah Öcalan a l’illa presó de Imrali.
Tot indica que l’Estat feixista turc vol aprofitar la situació geopolítica generada per la guerra d’Ucraïna per a forçar una guerra total contra el projecte de confederalisme democràtic dut a terme al Kurdistan; una guerra genocida i imperialista, subvencionada pel gran capital. El confederalisme democràtic denuncia l’aliança Estat-patriarcat, i amb l’autonomia democràtica i l’alliberament de la dona prefigura un ordre alternatiu a les cruels dictadures imposades a Orient Mitjà des de fa dècades. La revolució confederalista amenaça l’equilibri que les potències imperialistes i capitalistes hi havien imposat i que les permetia, any rere any, continuar explotant el poble i la terra, especialment les reserves d’hidrocarburs, sense rendir-ne comptes, i constitueix una esperança per a les dones i els homes que, a tots els països, experimenten la mateixa opressió. La resistència a les muntanyes, l’autodeterminació de les poblacions del nord i l’est de Síria, i la dignitat rebel de les dones, són un exemple a nivell internacional, però també a les nostres pròpies lluites i territoris, que ens impulsa a enfrontar-nos al feixisme i a defensar la revolució al Kurdistan.
El Kurdistan és una terra, diu el govern turc, que no té un altre destí que el de l’ocupació, una terra sempre aixafada on ni tan sols l’aire que es respira pot considerar-se propi. Les dones no poden tenir un altre destí que el d’esclaves dins de les seves cases, silenciades, sense una vida que anomenar pròpia. La realitat de l’opressió i la resistència del Kurdistan ressona en la nostra realitat global: Aquesta realitat que aixafa les diferències religioses, sexuals i racials. Aquesta realitat que tritura la carn de la classe treballadora sota el règim de beneficis dels patrons. Aquesta realitat del saqueig indiscriminat dels recursos que destrueix la naturalesa i el nostre planeta. Com podem adaptar-nos a aquesta realitat? Per això ens organitzem i ens aixequem en lluita, ocupem terres i edificis, fem vagues, marxes i ens enfrontem a la repressió de l’Estat. És necessari unir-se contra els atacs feixistes al Kurdistan, que són atacs del capitalisme com la nostra classe i els nostres territoris. És necessari impulsar una mobilització internacional de classe i redoblar els nostres esforços per a construir l’autogestió i la solidaritat, i posar en el present la lluita per un socialisme llibertari que miri a la lluita revolucionària sense deixar-se seduir per les dreceres.
Fem una crida a totes les militants i simpatitzants perquè siguin presents i se solidaritzin amb el moviment kurd donant suport a:
- la campanya per a treure el PKK de la llista d’organitzacions terroristes;
- l’alliberament d’Abdullah Öcalan i de totes les preses polítiques;
- la retirada immediata de totes les forces d’ocupació a totes les zones del Kurdistan;
- el reconeixement internacional de l’Administració Autònoma del Nord i de l’Est de Síria, amb la finalitat de l’embargament i la seva inclusió a les negociacions de pau;
- persecució internacional dels milicians del ISIS i que els seus països d’origen se’n faci càrrec;
Derrotar al feixisme amb el poder del poble:
La solidaritat no és una paraula buida.
☆ Alternativa Libertaria/FdCA (AL/FdCA) – Itàlia
☆ Die Plattform – Alemanya
☆ Embat, Organització Llibertària de Catalunya – Catalunya
☆ Libertäre Aktion (LA) – Suissa
☆ Organisation Socialiste Libertaire (OSL) – Suissa
☆ Union Communiste Libertaire (UCL) – França, Bèlgica i Suissa
