Abans d’ahir, dilluns 19, es va complir el que es veia venir des de feia mesos o anys: la justícia – plenament polititzada – esdevé una pedra en el camí de l’anomenada normalitat democràtica. Per qui no ho sàpiga, el Poder Judicial (i els seus principals tribunals suspeditats com el Suprem, l’Audiència Nacional i el Constitucional) és hereu del franquisme. Quan Franco deia que “lo dejo todo atado y bien atado”, en part es referia a això.
No se’ns pot vendre el que ha passat ara com un “atac sense precedents a la sobirania popular”. El poder judicial, igual que la Monarquia o l’Exèrcit, s’arrossega des del franquisme i és garant d’un ordre públic basat en els valors de la dictadura feixista, passats per un vernís democratizador que després de 2017 es va desenganxar definitivament.
La renovació del poder judicial no implica que el Govern de Sánchez sigui altruista. De fet, és un intent d’acumular més poder per part del Govern ja que la judicatura està en mans de la dreta política. El PSOE també és responsable directe de la situació. Ha deixat impunes les pràctiques antidemocràtiques que practiquen els tribunales des de fa dècades. Deixant de banda la responsabilitat del Partit Popular, els barons socialistes també han portat recursos al Constitucional per paralitzar lleis o resolucions governatives o parlamentàries catalanes.
Tothom pot recordar la impugnació de les lleis d’habitatge o de pobresa energètica, aprovades al Parlament de Catalunya. El Tribunal Constitucional actúa sempre en defensa dels més poderosos. Caracteritza un model d’Estat que blinda els rics per sobre dels més febles.
Per últim, també farem referència al context internacional, on precisament la justícia ha estat una eina en mans dels interessos de la dreta o ultradreta per paralitzar polítiques progressistes. Els cops d’estat han passat de ser militars a ser judicials, com hem vist en exemples recents. Imposen una legalitat constitucional que va sempre en contra dels interessos populars.
I si fem una ullada a què està passant a la Unió Europea veiem també que ha esclatat un escàndol de corrupció a gran escala. En aquest cas són els lobbies que parasiten Brusel·les i utilitzen tots els mitjans possibles per aconseguir suport a les seves causes, com ha passat amb la compra de polítics de l’eurocambra per part de Qatar o del Marroc.
L’actuació del poder judicial ens posa davant els límits del parlamentarisme que sempre ha denunciat l’anarquisme. La democràcia s’hi aguanta fins que no es toquin els interessos dels poderosos. Quant se senten amenaçats, mouen totes les palanques que tenen a la seva disposició, entre elles la judicial o, en últim cas, la militar.
Al marge d’aquest estat de les coses, s’alça el poder popular. És necessari passar del desencís o el rebuig a la política parlamentària i construir una societat basada en l’autogestió i el suport mutu. Hem de construir el Poble Fort que promogui un procés destituent d’aquest Estat lliberticida, opressor i ancorat en el franquisme sociològic.
Passem la pàgina. Escombrem-los
Visca el poder popular!
Embat, desembre de 2022
[…] +info […]