Una mobilització important durant el debat de pressupostos, tornem als carrers i construïm la Vaga del 9F
Aproximadament unes 1.000 persones vàrem participar a la concentració davant del Parlament a la jornada de vaga del 18G durant el debat de pressupostos, amb l’objectiu d’exigir un augment d’inversió a l’educació pública. Mentre a dins estaven reunides les comissions d’educació, sanitat, etc. a fora cridàvem juntes les assemblees grogues, plataformes i coordinadores per l’escola pública, la marea blanca, la marea pensionista, la marea turquesa, la PAICAM, las Kellys, Drets per totes, feministes indignades, ateneus i assemblees llibertàries, sindicats de docents i d’estudiants, etc. Aquest suport a la vaga del 18G, convocada per CGT Ensenyament, va ser molt important, i posa de manifest la necessitat de buscar lluites aglutinadores, fronts comuns, i tornar als carrers amb plans de lluita i objectius clars.
Cal destacar les energies renovades d’una mobilització que, tot i ser relativa en nombre, va ser qualitativament important perquè: situava el debat sobre l’educació pública al carrer (i de pas, el conjunt dels pressupostos de la Generalitat), posava en qüestió les tàctiques contemporitzadores de determinades organitzacions sindicals i polítiques i oferia un marc de mobilització clar i un pla de lluita concret.
A més, la reacció immediata del Departament va ser posar sobre la taula l’augment de 2.000 docents més pel curs vinent, es tracta d’un símptoma clar de debilitat i el President de la Comissió d’Educació va fer entrar les reclamacions laborals i educatives a aquest organisme i concertà una reunió per a la setmana següent. La qual cosa, mostra que la lluita paga i que les vagues sí tenen resultats a curt o mitjà termini.
Més enllà del seguiment de la vaga per part dels docents, cal valorar aquest retorn de les mobilitzacions de treballadors i treballadores de l’ensenyament, que té el potencial de reactivar a bona part del col·lectiu i de la comunitat educativa i pot servir per revifar la lluita contra les retallades i la privatització en els diferents territoris. Ara és el moment de passar a l’ofensiva i construir juntes la vaga del 9F, estendre els motius, intensificar les assemblees als centres i les assemblees d’estudiants, famílies, mestres i professorat, amb el suport d’organitzacions i col·lectius, i intensificar les mobilitzacions, fer créixer l’organització popular contra les polítiques neoliberals que aniquilen els nostres drets fonamentals.
També confirma que les lluites laborals (i, especialment, quan tenen una càrrega social important) han de confluir i cercar la solidaritat dels moviments socials, plataformes, marees ciutadanes i de totes les organitzacions (sindicals i polítiques) que estiguin disposades a situar l’empoderament popular al davant de les seves voluntats hegemòniques o de grup de pressió.
Hem d’aprofitar aquesta embranzida per a continuar les mobilitzacions i posar sobre la taula una aposta per un nou model educatiu més democràtic i popular, un model on personal docent i de suport, AMPAs i alumnat (és a dir, la comunitat educativa) tinguin poder de decisió sobre tots els assumptes de l’àmbit educatiu: condicions laborals, infraestructures, programes educatius i, per descomptat, els pressupostos que es destinaran a l’Educació Pública, impedint que la Generalitat continuï destinant fons a la concertada i avançant en la privatització i l’externalització de la pública.
El dijous 9 de febrer hi haurà una nova vaga a l’educació pública catalana per revertir les retallades i la privatització! Les i els qui hem estat compromesos en la vaga del 18 de gener també treballarem pel seu èxit, des d’una perspectiva de continuïtat de les lluites a la recerca de la màxima resposta social.
Des d’Embat, Organització Llibertària de Catalunya, fem una crida als moviments socials a secundar aquestes mobilitzacions i vagues en el sector de l’educació pública. I a obrir altres fronts de lluita de manera coordinada i solidària, amb l’objectiu de trencar la dinàmica de retrocessos socials, i avançar cap a la conformació d’un escenari de respostes i construcció de poder popular.
