Kurdistan i Rojava són indrets que fins fa uns anys eren completament desconeguts; de fet en gran part encara ho són. Al 2012 aquesta zona situada al nord de Siria s’aixecava per fer fora el règim autoritari i neoliberal de Bashar al-Assad i iniciava un procés revolucionari. Aquest procés tenia com a principals eixos l’alliberament de la dona, la democràcia directa, l’ecologisme, el socialisme, l’autogestió i l’autodefensa, a més de promoure la participació igual i fraternal de totes les ètnies i cultures de la regió. A Rojava han aconseguit el que semblava impossible en un Orient Mitjà que es dessagna en conflictes sectaris alimentats per les potencies imperialistes: que diferents pobles i religions poguessin conviure i crear un projecte comú. També han transformat radicalment les relacions i rols tradicionals de gènere, el sistema educatiu i la forma de gestionar els conflictes interns (basant-se en sistemes de justícia restaurativa).
Malgrat els seus èxits, aquest procés revolucionari s’ha vist amenaçat des dels seus inicis per totes les forces que l’envolten. Especialment a partir del 2014, quan van haver de fer front a les forces gihadistes de l’Estat Islàmic, que des de la seva aparició no havien estat derrotades. Al setembre de 2014 es va iniciar el setge a Kobane i els combats es van prolongar fins al gener de 2015, quan les milicies d’autodefensa van aconseguir expulsar-los de la ciutat. Des d’aleshores, les forces de Rojava han estat combatent incansablement contra l’Estat Islàmic: van aconseguir al 2017 capturar la seva capital i al 2019 els últims reductes de territori que encara controlaven.
Rojava porta combatent incansablement contra el gihadisme més de 6 anys. Combatent-lo de forma real i sobre el terreny: més d’onze-mil persones han mort lluitant contra l’Estat Islàmic. També l’han combatut moral i ideològicament, construint una societat horitzontal, sense racisme, on totes les persones són benvingudes independentment del seu origen i on es respecten les creences de cadascú.
Ara tot això està en perill. Turquia ha decidit atacar Rojava per intentar eliminar aquest procés revolucionari. Té el consentiment d’EEUU, el suport de l’Estat espanyol i la pasivitat de la UE. Turquia ja va atacar Rojava al 2018 i en va conquerir una part, la regió d’Afrin, on s’hi està practicant un genocidi i neteja ètnica. A més, Turquia ha donat suport a l’Estat Islàmic i altres organitzacions gihadistes durant molt de temps. Per tant, totes les victòries aconseguides seran en và si Rojava cau. En unes declaracions recents, Trump va dir que no li preocupaven els gihadistes que podrien escapar de Síria si Turquia atacava Rojava, ja que serien una amenaça per Europa, no per EEUU.
Per tant, ens hem de preguntar: qui combat el terrorisme? Les revolucionàries que han estat donant la vida per lluitar contra els gihadistes o els estats que els han finançat i que ara consentiran que Rojava sigui envaïda?
La lluita de Rojava també és la nostra. Solidaritzem-nos i defensem-la per tots els mitjans.
