A Embat, Organització Llibertària de Catalunya, tenim clar que la sentència emesa el 14 d’octubre no intenta condemnar només persones concretes. Amb ella, l’Estat vol atemorir el poble català que vam impulsar i defensar el Referèndum del Primer d’Octubre com a part del nostre procés d’emancipació. A més, la sentència crea una perillosa jurisprudència sobre qualsevol expressió de desacord o de lluita social i obre la porta a la legalitat d’un règim autoritari basat en la vulneració sistemàtica de drets bàsics fonamentals, com el dret a la protesta i la llibertat d’expressió.

Però el Poble els ha sobrepassat. Arreu de Catalunya, i des d’espais amb major o menor organització, han anat apareixent multitud de convocatòries que les catalanes hem secundat amb escreix, demostrant un cop més que els intents de desactivar-nos com a subjecte polític que tan zelosament havien orquestrat els defensors del Règim han estat un fracàs.

La resposta per part de l’Estat no s’ha fet esperar i ha estat especialment violenta. D’una banda, i amb una coordinació desacomplexada, tots els cossos policials de l’Estat han intentat sufocar-nos, sent responsables de ferits, mutilacions, atropellaments, detinguts i empresonats que augmenten la llista de presos polítics per la nostra causa. D’altra banda, els polítics dels partits servils al Règim proven de dividir-nos i condemnar-nos, cadascú jugant el seu paper en el teatre del processisme, que ja no s’aguanta per enlloc.
Els motius de les forces policials, judicials i polítiques espanyoles són de sobres coneguts, però tampoc ens sorprèn l’actuació dels Mossos d’Esquadra i dels polítics d’ERC i JxCat. Això no va d’infiltrats ni de 155. Un cop abandonada la desobediència, el Govern i tot el que d’ell emana es limita a vehicular la sobirania del Regne d’Espanya sobre Catalunya. Són simples representants del poder de l’Estat en una de les seves colònies. En aquest embat contra el Règim, la gent i les organitzacions polítiques revolucionàries estem soles davant l’enemic.

Així doncs, animem a seguir sortint al carrer, a seguir sumant-nos a aquesta lluita de la millor manera que trobem en funció de les nostres possibilitats i energies. Celebrem la diversitat de convocatòries, la diversitat de tàctiques que s’estan emprant, totes elles útils i necessàries per aconseguir que tot un poble, de totes les edats i condicions, aporti la seva força per tombar el Règim. Observem amb especial orgull com el jovent (i no només) demostra el seu compromís amb la lluita per un món millor, amb empenta i alhora amb el seny de defensar-se de les agressions policials. Aquesta intuïció col·lectiva no s’entén sense l’experiència acumulada en lluites anteriors, de la que ens sentim partícips.

Però és el nostre deure com organització revolucionària advertir que amb el que estem fent no n’hi ha prou. En altres ocasions hem assenyalat que la situació actual era previsible i que era necessari arribar-hi preparat. Malauradament, els errors d’anàlisi o la simple incapacitat ens porten de nou a un examen pel qual no ens hem preparat prou. Caldrà suplir amb audàcia el que no podem aportar en forma d’estructures populars organitzades, però som optimistes en què sabrem trobar la sortida:

D’una banda, cal aprofitar qualsevol ocasió per vincular lluites: desnonaments, conflictes laborals, la lluita en contra de lleis neoliberals com la Llei Aragonès o les crisis econòmica i climàtica que s’abraonen sobre nosaltres. Cal entendre que no lluitem per sentimentalisme: lluitem per viure millor en plena llibertat, llibertat de desenvolupar-nos socialment i cultural, sí, però també llibertat econòmica i política. En aquest sentit, emplacem especialment a secundar la Vaga General d’aquest divendres 18 d’octubre, de la que esperem una jornada de lluita històrica que marqui el rumb per constituir-nos en una classe conscient de si mateixa unida entorn d’un mateix projecte.

D’altra banda, necessitem omplir el marc de protesta i revolta que estem construint amb un programa polític que marqui uns objectius. La protesta sense rumb no dura per sempre i no és en si mateixa revolucionària. Per això, emplacem a les organitzacions polítiques revolucionàries a trobar-nos per sortir juntes de l’atzucac. Nosaltres seguirem defensant la necessitat de confrontar la sobirania de l’Estat amb una nova sobirania que emani del Poder Popular. Així doncs, la qüestió és trobar el pla d’acció per construir efectivament aquesta sobirania, des de baix, des dels barris i pobles, i escalar-la fins a constituir una societat ferma.

No volem acabar sense esmentar les mobilitzacions que hem pogut veure arreu dels territoris de l’Estat espanyol, ja sigui en clau de sentir-se part del projecte català o simplement com a mostres de solidaritat i impuls per teixir lluites pròpies. Valorem com una necessitat teixir llaços internacionalistes, dins de l’Estat espanyol i també a escala global.

El Poble, un cop més, alliçona l’Estat i als governs que el sustenten.

No defallirem. El Poder del Poble es demostra exercint-lo. Així ho fem i així ho seguirem fent.

https://embat.info/wp-content/uploads/2019/10/EG9KAIwWsAIJR47-1024x768.jpeghttps://embat.info/wp-content/uploads/2019/10/EG9KAIwWsAIJR47-300x300.jpegEmbatComunicats i textos#aratocavaga,17-O,17O,acció sindical,catalunya,Defensem la Terra,estratègia,lluita,poder popular,ruptura,sobirania,territori,Vaga General
A Embat, Organització Llibertària de Catalunya, tenim clar que la sentència emesa el 14 d'octubre no intenta condemnar només persones concretes. Amb ella, l'Estat vol atemorir el poble català que vam impulsar i defensar el Referèndum del Primer d'Octubre com a part del nostre procés d'emancipació. A més, la...