Comunicat del Dia Internacional de les Dones Treballadores 2021
Avui 8 de març commemorem el Dia Internacional de les Dones Treballadores, data històrica en la qual aixequem la lluita pels drets polítics, socials, econòmics i sexuals de les dones, lesbianes, i persones transgènere de les classes oprimides, per acabar d’arrel amb les violències sistemàtiques del patriarcat i per la lluita revolucionària obrera, popular i anticolonial.
Proposada per primera vegada per un grup de dones socialistes en la Segona Conferència Internacional de Dones Socialistes de 1910 a Copenhaguen, el dia va tenir la intenció inicial de promoure els drets civils de les dones, per a convertir-se després en una jornada d’agitació, mobilització, protesta, i vaga per i per a la vida i la llibertat de les dones i les dissidències de gènere al llarg i ample del planeta.
Des de la protesta pels drets laborals i polítics de les dones en els Estats industrials al començament del segle XX, fins a la revolta pel pa i la pau de les dones treballadores que va donar inici, al costat d’altres vagues i demostracions, a la Revolució Russa de febrer de 1917, el 8 de març com a Dia Internacional de les Dones va ser lentament consolidat per mitjà de la lluita activa de les dones de la classe treballadora, raó inicial per la qual rescatem tan gran assoliment que ens permet no sols recordar les conquestes del moviment feminista enfront de l’opressió patriarcal, sinó també apropiar-nos dels debats i propostes que van plantejar les nostres antecessores per a construir espais que ens permetin aixecar la veu enfront de les injustícies i les violències d’aquest sistema de dominació capitalista, patriarcal i colonial.
La jornada commemorativa internacional ha tingut múltiples banderes de lluita que varien en cada territori i època, destacant-hi entre elles la lluita pel sufragi i la igualtat salarial, el reconeixement de les feines de cura i altres tasques relegades a l’àmbit privat realitzades majoritàriament per dones, la lluita per la despenalització i la legalització de l’avortament i l’accés a anticonceptius, i l’abolició de les violències basades en el gènere materialitzades en altes xifres d’abusos sexuals, feminicidis i transfeminicidis, entre altres.
Així mateix, destaquem la data com un espai de dones i dissidències de la classe treballadora que ha permès històricament l’articulació organitzativa del moviment feminista, i s’ha caracteritzat per mobilitzacions massives, més recentment per l’Aturada Internacional de Dones amb els seus inicis a Espanya, el moviment #NiUnaMenos de l’Argentina i l’Amèrica Llatina, i la lluita per l’avortament legal, segur i gratuït en països de tot el món.
Avui dia, les dones treballadores enfrontem en primera línia la crisi social i econòmica producte de la pandèmia del COVID-19, la qual ha destapat formes de violència i dominació patriarcal amb freqüència invisibilitzada com l’explotació del treball femení en l’àmbit privat i la subordinació davant la figura masculina dins d’aquest, i ha facilitat la recrudescència de la violència domèstica, la fustigació, i l’increment en casos de feminicidis, transfeminicidis, i abusos sexuals a causa del confinament, per això ens mobilitzem el 8 de març amb urgència tan sentida.
No obstant això, si bé reconeixem la importància de la lluita feminista en els nostres temps, som conscients, i per consegüent rebutgem, l’existència del “feminisme” blanc, burgès i binari que busca fer-se hegemònic en detriment de les lluites de les oprimides, plantejant des de les nostres organitzacions socials i de base disputes contra l’opressió patriarcal constituïdes des de baix i per mitjà de l’acció directa. Ens mantenim alertes també a la influència de l’Estat sobre aquesta multiplicitat present dins del “feminisme”, que ràpidament busca acomodar les lluites i reivindicacions dins de les seves institucions, per a encotillar-les en la seva pròpia maquinària.
A propòsit de la data de commemoració, a més, recalquem la importància de les dones i dissidències en la lluita pels drets de la classe treballadora i oprimida pel sistema de dominació capitalista, destacant la militància de figures com Teresa Claramunt, Luisa Capetillo, i Virgínia Bolten, pels drets de les minories sexuals i de gènere, pel fre a l’explotació ambiental, per l’abolició de l’Estat, i per la fi de totes les opressions, amb vistes a la transformació revolucionària de la realitat.
Així, a partir del suport mutu, la solidaritat de classe, i la cura col·lectiva, i al seu torn per mitjà de la crítica a la construcció d’una teoria política basada en concepcions tradicionals de gènere jeràrquiques, binàries i excloents, lluitem pel socialisme i la llibertat per a totes. Per tant, commemorem el 8 de març com a jornada de lluita, revolucionària i des de baix, per la nostra emancipació que, com va escriure Emma Goldman a La Tragèdia de l’Emancipació de la Dona (1906): “farà en ella un ésser humà, en el veritable sentit (…) [i] tendint a la més completa llibertat, ella anirà després esborrant els retards de centenars d’anys de submissió i d’esclavitud”.
Per l’alliberament de les oprimides,
Amunt les que lluiten!
