Des de la Secretaria de Comuncació d’Embat hem entrevistat unes companyes de la nostra organització que han estat al grup motor i organitzador de les Jornades de les Escoles Feministes, un gran esdeveniment per a subvertir i repensar l’educació als nostres centres educatius.
P.- Què són les Escoles Feministes ?
R.- Les Escoles Feministes són unes jornades que es fan anualment – tenint en compte l’aturada de dos anys per la pandèmia – que porten endavant professores i professors i també famílies. Van començar arran d’un manifest, que és un dels manifestos més potents que hi ha en educació en aquests moments circulant per les xarxes (penjat a la pàgina web). Planteja una revolució en el món educatiu que va molt més allà del que s’havia dit fins al moment sobre feminisme a les aules – respecte la incorporació d’escriptores o de perspectives de gènere – si no que planteja un canvi de perspectiva global. Canviem completament l’enfocament, desconstrucció tant dels coneixements com de les relacions com de la pròpia existència de la pròpia comunitat educativa dins de les aules.
A qui es dirigeixen les Jornades?
Es dirigeixen a tothom. En general a qui es dedica a la docència, però no solament, també a les famílies. I ens agradaria que arribés també a l’alumnat, si bé encara no ho està fent. És a dir, aniria a tota la comunitat educativa i no solament a elles. A qualsevol que tingui interès.
El cor pur de qui ho està movent tot són les famílies, però són famílies amb un compromís realment molt important cap a l’educació que treballen en altres projectes com XNet, Assemblea Groga de Gràcia i la de Vallcarca, que sempre han estat referents. També tenen molt a veure amb la insubmissió a les proves de competències bàsiques de primària. Aquestes famílies van ser les que van iniciar la desobediència. Ara algunes estan per l’Assemblea de Gràcia. Hi ha una col·laboració forta de les famílies.
També es dona que aquestes jornades es fan en col·legis o instituts així que normalment el cole o institut en el qual cauen les jornades d’aquell any la gent se sol vincular molt fort a l’assemblea, encara que després se sol desvincular. Enguany les famílies del col·legi han fet una feinada increïble i amb una mica de sort romandran a les escoles feministes per a portar-les a un altre lloc.
…i a quina mena de professorat?
Perquè es dirigeixen a qualsevol professor o professora que vol fer aquest canvi. Massivament hi venen dones. Enguany ens vam adonar que van venir més homes, però comptem 4-5 de 200 i escaig dones (algun home més hi hauria). Així que imagina’t l’anterior edició com era el tema. Això sense comptar que les que portem les jornades de les escoles feministes també som dones.
És significatiu que un dels ponents que van donar una xerrada va ser en Teo que va fer una xerrada sobre noves masculinitats. Una xerrada on van acudir unes 110 persones o així. D’aquestes persones solament hi havia un home.
Com és el feminisme que es difon des de les EF?
No es difon un sol tipus de feminisme ni ens hem parat a definir-ho. El que es difon són idees des del feminisme i pràctiques des del feminisme. Acompanyament per a fer xarxa i impulsar aquests canvis des del feminisme.
Quines propostes es fan des de les EF ? com es concreta en una escola?
Des del grup impulsor no difonem propostes. Busquem propostes que ja s’estan fent perquè això serveixi com un banc d’idees o un punt de trobada per a no estar tan soles en el que fem i per a ajudar-nos.
La nostra tasca és d’altaveus d’idees. Tenim els ulls oberts per les xarxes i el que fem és tenir gent superpotent a escoles feministes que estan al lloro de l’últim de l’últim. Abans no ho hem comentat però tenim dues o tres persones que participen d’associacions, ONGs o cooperatives que es dediquen al món de l’educació feminista. Llavors aquestes persones estan molt al dia dels avanços i de les persones que estan fent per altres llocs coses superchulas. Per exemple, en aquestes jornades hi ha hagut una proposta d’un institut de Lleida que tracten el tema del feminisme a base de 5 lectures (ESO i batxillerat) i fan unes propostes molt bones a través de debats, de bancs documents, que ens el van passar i els posen a la disposició de tot el professorat. Aquest material es posa a la web també.
Hi va haver una xerrada sobre el moviment kurd que va estar molt bé. Azadi Jîn difonia les idees de què és l’educació feminista allà i com s’utilitza com una arma d’autodefensa ideològica física i ètica. Una altra xerrada en la vam ser-hi parlaven unes professores sobre com aborden elles el tema de l’educació sexual. Va estar molt bé perquè t’explicaven que portaven anys fent-ho i comptaven els problemes amb els quals s’hi havien trobat i la forma en la qual els havien superat. Això ajuda molt perquè et veus reflectida i saps quin camí seguir.
La idea de tots els anys, a la qual li donarà una nova volta de rosca, és com aconseguir que aquesta xarxa sigui més sòlida, potser a través d’un banc de recursos o així que és el que la gent ens està demanant.
[Al grup motor] Ens és difícil saber què s’està dient a les xerrades perquè en aquest dia estem molt liades. Però després ens van arribant el que es va dir. Pensa que hi va haver en paral·lel 24 xerrades .(Ells van assistir de públic a tres cadascuna).
Aquest tipus de propostes s’enquadren en algun mètode pedagògic existent? amb quines metodologies?
Sobre metodologies no és exactament això. La metodologia per a les profes són com les eines. Les EF el que plantegen és un canvi de perspectiva, des d’on mirem les coses. És un canvi profund. Una vegada que tens aquesta idea, utilitzes les eines. El canvi de mirada, per exemple, suposa que a les meves classes de castellà o de literatura s’inclou una perspectiva de gènere que aportarà autores i textos… que no sempre han de ser els textos oficials, sinó que existeix l’oralitat. És un món que s’ha perdut, amb textos molt bons amb autores que els estan recuperant i traient a la llum. Des de les matemàtiques no tot són dades econòmiques o números en el buit, sinó que la mateixa roba està utilitzant constantment patrons matemàtics, així que es podria orientar una assignatura des d’aquí.
No hi ha metodologies en concret. La que ve l’adaptes al moment què et toca. No hi ha debat metodològic. No debatem “ordinadors sí, ordinadors no”, sinó que ens importa veure on volem arribar. Evidentment, la resposta és “a un altre lloc”.
I això no treu que no tinguem ja unes idees pròpies sobre les metodologies. Per exemple, en el tema dels ordinadors, introduïts “a saco” als centres, que s’aprofiten per a ficar-hi els seus xiringuitos i a més és una porta d’entrada als xavals com a nous clients-Google… i [el tema dels ordinadors] fa que els centres paguem llicències amb diners públics i, per necessitat, els profes i alumnes també. És un negoci. Aquí sí que ho tenim clar. Un ordinador no és el dimoni, el problema és que em vols fotre tota la resta! Així i tot tampoc creiem que sigui bo estar tot el dia amb l’ordinador.
Com és l’escola pública que s’està defensant des de EF?
Doncs una EF radicalment pública (ja que un dels temes que tractem és el tema de les quotes, els pagaments pels materials, sortides, etc.), diversa, laica, inclusiva… una comunitat educativa on entri tothom, on les persones que s’encarreguen de la neteja o la cuina s’integrin. L’objectiu és el mateix que tenim els moviments socials: canviar la societat. Que els xavals i les xavales creixin i tinguin les seves pròpies idees per a canviar aquesta societat.
Finalment, com es pot posar en contacte/unir-se una profe amb EF?
Es poden posar en contacte des de la web escolesfeministes.org i des del correu escolesfeministes@gmail.com
[…] Embat, Organització Llibertària de Catalunya […]