París, 1 de desembre de 2018. Foto: Filou. Font: Alternative Libertaire
França viu hores de lluita molt importants. El poble francès s’ha aixecat, com tantes altres vegades en temps recents, per posar-hi fre a l’avanç neoliberal. En aquesta ocasió, un moviment inèdit com les “armilles grogues”, sorgit arran de l’augment dels preus dels combustibles i el seu impacte en àrees rurals i perifèriques de les ciutats, va mobilitzar a centenars de milers de persones ja fa un mes, bloquejant rutes i desenvolupant accions al llarg i ample del país. Van créixer les convocatòries i les mobilitzacions més visibles s’han donat a París, els dissabtes, afectant els circuits turístics i registrant gran quantitat d’enfrontaments amb la policia.
Davant d’això, la repressió ha estat l’única resposta del govern de Macron. Votat per molta ciutadania com un “mal menor” davant l’avanç del Front Nacional de Marine Le Pen, és el representant directe del gran capital financer; és més, el propi Macron directament pertany a aquest àmbit. I un cop enfilat al govern, ha llançat una nova onada d’avanç neoliberal amb privatitzacions, rebaixes de drets i augments d’impostos pels de baix però amb un exponencial augment dels guanys dels rics.
Aquest moviment és la expressió del descontentament i el malestar que sent la població davant mesures d’aquest tipus, davant la desestructuració dels sistemes de salut i educació, els serveis socials i municipals, el tancament de fàbriques, la desocupació i la crisi, mentre el capital transnacional arrasa amb tota la seva voracitat i vol apropiar-se de tot el que és d’ús i benefici social.
En un primer moment, la principal central sindical francesa -CGT- i el partit de “La França insubmisa” de Mélenchon van mirar amb cert recel el moviment, mentre l’extrema dreta liderada per Le Pen intentava capitalitzar-lo. Amb l’activa participació dels sindicats SUD i diversos seccions combatives de CGT i d’altres centrals sindicals, i al costat de la irrupció de la lluita estudiantil, el moviment va cobrar una nítida dimensió popular i crítica del govern i d’aspectes crucials del sistema. Les reivindicacions cridades en les mobilitzacions i la plataforma de lluita es van ampliar fins a incloure un fort augment de l’impost a la riquesa, polítiques de promoció industrial i generació d’ocupació i distribució de la riquesa.
Això va modificar l’actitud de la CGT, que al costat de les restants centrals sindicals van convocar a una aturada general el 14 de desembre. Per la seva banda, Mélenchon està preocupat per captar vots d’aquestes mobilitzacions cap al seu partit en les pròximes eleccions i la seva proposta és baixar els decibels a la lluita i canalitzar-la per vies institucionals. Però això no sembla fàcil, perquè el moviment té múltiples portaveus i diversos matisos que l’enriqueixen, i això és justament, el que es verifica en els diversos piquets i manifestacions.
Aquest moviment netament popular que s’ha massificat i ha sostingut un nivell important de mobilitzacions, contagiant a altres regions d’Europa com ara Bèlgica, té possibilitats d’estendre aquesta rebel·lia a altres parts del continent i potser, més enllà. Crida l’atenció la seva extensió al llarg de tot el territori francès, en les circumval·lacions i cruïlles de rutes, on realment el poble ocupa l’espai públic i pren el control de la circulació. En aquesta unió d’un moviment nou amb el moviment sindical, estudiantil i popular en general, hi ha una sòlida base per a la construcció d’una alternativa popular, articulant a diversos actors socials des de baix. Com diem nosaltres, la construcció d’un Front de Classes Oprimides avançant en la construcció i desenvolupament de Poder Popular.
La repressió s’ha cobrat una mort a Marsella, milers són els detinguts, ferits i que han patit les conseqüències de la repressió. Exigim la fi de la política repressiva i la llibertat per a totes les companyes i els companys detinguts i que siguin ateses les demandes populars.
Cal aclarir que la política repressiva es dóna al llarg de tot Europa; ajust, austeritat i repressió és la tríada que els governs de la Unió Europea apliquen als seus pobles. Ja vam veure el cas de Grècia. S a la vista la política migratòria de fort caràcter racista. Justament a Grècia, el 18 de desembre va ser processada a 17 mesos -encara que sense presó- la companya Lola Gutiérrez, per ajudar a un jove kurd de 18 anys a retrobar-se amb la seva família, ingressant a Europa. Aquesta és l ‘ “Europa fortalesa”, l’Europa que castiga la solidaritat.
El poble francès està donant una lliçó exemplar. Els nostres companys i companyes d’Alternative Libertaire i de CGA (Coordination des Groupes Anarchistes) -que es troben transitant un procés d’unió de les dues organitzacions-, estan inserits en totes les mobilitzacions i organitzacions populars, amb un bon nivell de participació i incidència organitzativa, practicant una metodologia d’acció directa, forjant el protagonisme del poble i impulsant l’autogestió. L’anarquisme organitzat té molt per a dir i aportar en una conjuntura com la que viu França.
Des de ja tot el nostre suport als nostres germans i germanes d’ambdues organitzacions i al poble francès, que novament brinda als pobles del món una experiència de lluita, que ja és patrimoni de la història dels d’abaix.
VISCA LA LLUITA DEL POBLE FRANCÈS !!!!
PER LA CONSTRUCCIÓ DE PODER POPULAR !!!!!
AMUNT ELS QUE LLUITEN !!!
Federación Anarquista Uruguaya (FAU)
Embat – Organització Llibertària de Catalunya
Federación Anarquista de Rosario (FAR)
Coordenaçao Anarquista Brasilera (CAB)
Alternativa Libertaria / FdCA
Organisation Socialiste Libertaire (OSL)
