Les sanguinàries intervencions imperialistes només es poden frenar amb l’acció internacionalista coordinada de les classes oprimides.
Des de juliol de 2012, es desenvolupa un procés revolucionari a Rojava (Kurdistan Occidental), que s’ha fet extensiu a tota l’àrea del nord i est de Síria. Aquest procés revolucionari lluita contra el capitalisme, l’imperialisme, el feixisme i el patriarcat. L’esforç social alliberador del confederalisme democràtic consisteix en la convivència pacífica dels pobles en termes de democràcia directa. Al mateix temps, se centra en l’ecologia social i el feminisme, qüestionant el rol de l’Estat com a eina de dominació, mentre demostra de manera tangible que els capitalistes en el fons manquen de força i la seva autoritat, tard o d’hora, serà enderrocada per la classe treballadora i la pagesia revolucionària. Aquest és el deure històric de les classes oprimides.
La perspectiva i el compliment material de l’emancipació social, l’autogestió de la producció i de la vida social dels oprimits, trastoca els fonaments i interessos dels governs capitalistes. La revolució social en Rojava és un procés, que brinda esperances per a l’alliberament social de les classes oprimides. Al mateix temps, és una experiència que refuta en la pràctica la idea que el capitalisme és un sistema indestructible i inamovible.
El capitalisme com a suposada “única via” és una perspectiva que és destrossada amb l’avanç del poble kurd. El que els imperialistes de tot el món no poden suportar és que els pobles de l’Orient Mitjà no tant sols lluiten contra la barbàrie capitalista, sinó que també estan prenent a les seves mans les regnes del seu propi destí, creant una alternativa socialista a l’atzucac capitalista. Les potències imperialistes busquen, costi el que costi, tenir sota el seu domini les terres i els recursos de l’Orient Mitjà. Durant anys han estat lluitant entre si, usant governs-titelles per a explotar els recursos naturals i energètics de l’àrea i per a subjugar encara més les classes oprimides d’aquesta zona. En poques paraules, intenten promoure els seus interessos per qualsevol mitjà, sense dubtar a vessar sang, fins i tot finançant grups gihadistes als quals diuen combatre.
Els capitalistes tenen les seves mans tacades amb la sang dels pobles. Segons el joc de poder conjuntural i els seus interessos particulars, s’enfronten o formen aliances. En tots els casos, assetjant sense pietat els pobles que lluiten i els i les oprimides i explotades. Som les seves enemigues de classe. Durant els últims 2 anys, l’Estat turc ha dut a terme una operació contínua d’ocupació de la Rojava alliberada. Els atacs continuen fins avui amb l’ajuda, el suport i el consentiment de les potències imperialistes internacionals i dels grups fonamentalistes islàmics, que actuen com a mercenaris i avantguarda armada de les intervencions militars turques al Kurdistan.
El 15 de juny d’enguany, l’Estat turc va atacar obertament les regions alliberades de Rojava, el campament autoorganizat d’immigrants en Maxmur i la regió democràtica dels Yazidí en Sengal. Totes aquestes regions són part de les zones alliberades. Uns dies després, novament, va començar una operació per a envair Başur (Kurdistan del Sud), que des de llavors ha estat bombardejada sense descans. El 23 i 25 de juny, es van registrar a Rojava i Suleymaniya diversos atacs mortals d’avions no tripulats de l’exèrcit turc. Molta gent es va veure obligada a abandonar les seves llars incendiades i emigrar, les terres agrícoles i els cultius van ser completament arrasats, mentre que molts civils van perdre la vida per l’atac de l’exèrcit turc.
Les forces de les milícies kurdes estan responent contínuament als sanguinaris atacs, defensant al poble i l’experiència revolucionària. La guerra a les muntanyes kurdes es desenvolupa sense parar, igual que l’ocupació turca en territori kurd. L’Estat turc ha violat totes les convencions internacionals i també la treva declarada per la pandèmia del Covid-19. Els autors d’aquests crims comesos durant anys, els capitalistes i els Estats, romanen en silenci, després d’haver donat llum verda als plans imperialistes de l’Estat turc.
Les organitzacions del moviment d’alliberament kurd demanen accions de solidaritat en la rebel Rojava els dies 18 i 19 de juliol de 2020. El 19 de juliol de 2012, la revolució social va irrompre entre els pobles de l’Orient Mitjà. També el 19 de juliol, però de 1936, la classe obrera i la pagesia d’Espanya es van aixecar contra el cop militar feixista liderat pel dictador Franco. Durant tres anys es van veure involucrades en la lluita revolucionària per a la construcció d’una societat comunista llibertària. El llegat de les batalles dels i de les treballadores, pageses, anarcosindicalistes i anarcocomunistes de la península Ibèrica avui continua al poble revolucionari del Kurdistan. La seva lluita és la nostra, la de les classes oprimides del món. Per això, cridem a defensar la revolució social en Rojava de manera coordinada i a escala internacional. Com a anarquistes hem de fer tot el que estigui al nostre abast per a enfortir el moviment internacional revolucionari anticapitalista, antipatriarcal, antiestatista i antiimperialista.
D’altra banda, el règim totalitari de l’Iran, el qual s’autodefineix com un govern antiimperialista en la seva propaganda mediàtica, és en realitat un aparell islàmic fonamentalista que podria ser classificat com un grup terrorista, al nivell d’ISIS. Sumada a la seva presència militar a la regió, que en defensa del dictador sirià ha massacrat desenes de milers de persones inclosos infants, el règim iranià ataca diàriament les posicions kurdes en el nord de l’Iraq conjuntament amb el govern turc. El PJAK (braç del PKK), és un dels principals blancs a eliminar per part del règim iranià en el nord de l’Iraq, a més de diversos grups kurds que són constantment assetjats. La revolució de Rojava s’ha convertit en el malson del govern iranià perquè temen que els i les kurdes d’altres regions inclosa Rojhelat (en l’oest iranià) seguint l’exemple construeixin una nova revolució. Per aquesta raó el règim iranià ha reprimit brutalment al poble kurd al llarg dels anys per mitjà de detencions, tortures i execucions.
El poder popular i la solidaritat internacional entre els i les oprimides i explotades és el que donarà el cop final al sistema capitalista. És un deure de l’anarquisme organitzat secundar de manera incansable i desinteressada els processos revolucionaris de tot el món. La revolució social internacional cap a la construcció del socialisme llibertari marca el curs estratègic de les nostres accions. Aquest és també el nostre camí per a la lluita quotidiana contra el capitalisme. Actuant localment i pensant internacionalment. En aquest sentit creiem que la millor forma de solidaritat i de suport a la revolució kurda, és l’enfortiment i l’aprofundiment de les lluites socials a les nostres regions i la consolidació de les nostres organitzacions polítiques anarquistes.
CESSAMENT IMMEDIAT DE LES INTERVENCIONS IMPERIALISTES I EL VESSAMENT DE SANG DEL POBLE !
IMMEDIATA LLIBERTAT DE TOTS ELS PRESOS POLÍTICS!
RETIRADA IMMEDIATA DE L’EXÈRCIT TURC DE KURDISTAN!
CONSTRUÏM BARRICADES DE SOLIDARITAT INTERNACIONAL CONTRA EL TOTALITARISME DE L’ESTAT I EL CAPITALISME!
PER LA VICTÒRIA DE LES MILÍCIES KURDES – GUERRA CONTRA ELS IMPERIALISTES!
VISCA LA REVOLUCIÓ SOCIAL DE ROJAVA!
AMUNT ELS I LES QUE LLUITEN!!!
- Αναρχική Ομοσπονδία – Anarchist Federation (Grècia)
- Coordenação Anarquista Brasileira – CAB
- Federación Anarquista Uruguaya – FAU
- Federación Anarquista de Rosario – FAR (Argentina)
- Embat – Organització Llibertària de Catalunya
- Die Plattform – Anarchakommunistische Organisation (Alemanya)
- Organisation Socialiste Libertaire – OSL (Suïssa)
- Libertaere Aktion (Suïssa)
- Anarchist Unión of Afghanistan and Iran – AUAI
- Federación Anarquista Santiago – FAS (Xile)
- Organización Anarquista de Córdoba – OAC (Argentina)
- Grupo Libertario Vía Libre (Colòmbia)
- Alternativa Libertaria/FdCA (Itàlia)
- Aotearoa Workers Solidarity Movement – AWSM (Aotearoa / Nova Zelanda)
- Devrimci Anarşist Faaliyet – DAF (Turquia)
- Workers Solidarity Movement – WSM (Irlanda)
Bandilang Itim (Filipines) - Tekoşina Anarşist – TA, (Rojava – Nord-est de Síria)
